La Impaciència
HE VIST BALENES
He vist balenes és un viatge narratiu, a doble tinta (gris i groc) entre la vigília i el somni, el present i el passat.
Aquesta és la història d'Antón, Emmanuel i Josu. Històries marcades per la violència política al País Basc. Però és, també, una història de com els prejudicis i la classificació de les persones les enclaustren en presons socials que limiten la seva llibertat de moviment i elecció; de com les organitzacions restringeixen la llibertat individual.
Els protagonistes es veuen, en major o menor mesura, afectats per una crisi de les pròpies creences, quan aquestes venen imposades. Crisi que els durà a la recerca de camins individuals que ofeguen les organitzacions a les quals pertanyen.
La Impaciència opta per tractar-los com a persones, respectant la seva individualitat. Al marge de condemnar els personatges, en funció del seu posicionament en el conflicte, com passa en d'altres àmbits sobre el conflicte polític al País Basc.
LA CRÍTICA HA DIT
“La Impaciència s'allunya sempre dels convencionalismes. Ansiosos artístics i reivindicatius, compromesos amb el món que els envolta. Ens emociona, sacseja, incomoda, emociona, amb un relat fragmentat desordenat, polièdric, ple de detalls i d'idiomes, d'humor, amor, tristesa i ràbia, però sobretot de teatre ètic i ideològicament compromès, d’aquell teatre que diu les coses, ben dites, i fins i tot sense dir-les.” Javier Matesanz – Fancultura
“Han tingut el bon gust de posar-se en mans deXavi Núñez, que ha dirigit amb solvència. Sobre la novel·la gràfica de Javier de Isusi han fet un muntatge notable. Les Illes necessiten més ‘impaciències’.” Rafa Gallego – Ara Balears
“Han donat al producte originalitat, modernitat, profunditat, bellesa estètica, dinamisme... però sobretot el gran mèrit del director ha estat aconseguir posar no sé quants personatges, amb tan sols quatre actors, sobre l’escenari, en diferents situacions i circumstàncies, gairebé com pinzellades, esbossos que formen una unitat dramàtica molt potent, sòlida. Per si fos poca cosa ha utilitzat tres llengües, euskera, francès i català, amb fluïdesa, de manera natural. Els actors, Jordi Cumellas, Rodo Gener, Clara Ingold i Salvador Oliva es multipliquen sobre l’escenari i donen a cada personatge el seu pes específic, amb tanta subtilesa com eficàcia, amb la intensitat que requereix cadascun d’ells, com en un doble salt mortal amb molts tirabuixons Impactant. Demolidora. Rica.
J.A. Mendiola – Ara Balears