La Impaciència
La cooperación entre tres de los más brillantes creadores e intérpretes de nuestra escena contemporánea (Luca Bonadei, Rodo Gener y Salvador Oliva) marca el primer estreno como autor dramático de Albert Herranz, uno de nuestros más interesantes jóvenes escritores (…) La Impaciència hacen de éste un espectáculo fresco, original, divertido en amplio sentido, variado y con momentos espléndidos; en el que, con unas sillas como única escenografía, Bonadei (al mismo tiempo director de escena), Gener y Oliva comparten con el público un recital de recursos, matices y sentimientos, resultado de una lectura inteligente de unos textos con evidentes posibilidades.
Francesc M. Rotger - Diario de Mallorca
RADIOGRAFIES
. Tres actors i una història que es converteixen en desenes de passatges(...) És la proposta de la companyia mallorquina La Impaciència. Un plantejament original que barreja indistintament la comicitat de més astracanada amb el posicionament polític militant i el crit esgarrifós de la desaparició d'un pare. (...)El mèrit és com una història en porta una altra, com si es despleguessin les carpetes d'un ordinador. No tot té continuïtat i final. Un recurs que permet a l'espectador fer les connexions d'escenes que desitgi.
Jordi Bordes - Diari EL PUNT
Ens posen al món sense cap manual d'instruccions i sense permís. Tal vegada viu en nosaltres l'atàvic desig de tornar a la llar calenta i fosca d'on sortírem. Els personatges d'aquests relats intenten afrontar el fet d'existir amb les eines que tenen a l'abast. Normalment, les seves il.lusions i mans nues.
El passat està viu en el present i el futur és incert. Els tres temps verbals s'entrellacen i es mesclen per formar la teranyina de la realitat.
El món tal vegada com és, poblat de personatges que davant la seva situació personal només encerten a dir la sentència tan resignada però alhora tan vitalista "I que hem de fer!"
La vida continua i és forta i caparruda.
Els relats d'Herranz són molt visuals, gairebé cinematogràfics, i no per les accions dels personatges sino per les sensacions i emocions dels seus protagonistes que transmeten un estat molt viu de l'acció i de la situació que els hi ha tocat viure per atzàr de la vida mateixa.
Hem intentat dònar una unitat d'història, tot i tots pertanyen a una mateixa història: la vida d'un carrer o un barri d'una illa mediterrània, que es va transformant tan ràpidament que els personatges es veuen continuament amenaçats per canvis banals però al mateix temps catastròfics, absurds i emotius.
Històries que es creuen entre elles, personatges anecdòtics que esdevenen protagonistes en el trascurs de la història. No hi ha un sol protagonista, ja que tots participen de la vida del carrer esmentat i cada situació té un perquè i una funció en concret a l'obra.
 |  |  |
|---|---|---|
 |  |  |
 |  |  |
“Redondo, genial si me apuran, en realidad es un montaje maduro, bien hecho, con el oficio de quien o quienes han mamado oficio teatral con abundancia y casi con normalidad. Autodidactas o graduados en el circuito internacional, la riqueza de un discurso dramático vivo y moderno se nota a lo largo de casi toda la obra. Hay tantos detalles originales e ingeniosos que resulta imposible listarlos.”
Emili Gené – Ultima Hora